Mitja Skubic 
Ljubljana, Eslovenia 
NOMS DE PERSONA EN EL TIRANT LO BLANC1 
l. Els noms de persona constitueixen una part minúscula del lexic, pero no per aixo és 
insignificant. No s'accepta ja la idea de que un nom no tingui cap significat, que no 
proporcioni cap tipus d'informació sobre la persona que el porta. Contrariament al nom 
comú o al sobrenom, on la conexió amb una qualitat real es fa visible. Tot i aixi, quan un 
sobrenom o un apel.latiu passen a ser cognoms, es trenca J'associació ambla situació real. 
Amb tot, el nom propino és del tot obscur. No diu res, en efecte, sobre les qualitats de 
la persona que el porta; pero diu alguna cosa, a vegades molt, sobre l'ambient en el que el 
nom ha estat escollit. Així, en un país de pronunciada mentalitat catolica, com sens dubte és 
el cas d'Espanya, és comprensible la freqüencia de noms de baptisme de tradició cristiana. 
Són tanmateix comprensibles els noms femenins que tenen per exemple llur origen en un 
epítet de la Verge, deguts probablement a la tendencia que porta a evitar una paraula tabú. 
El nom caracteritza l'ambient cultural. En el cas que'ns ocupa, és dir en el llenguatge d'una 
obra literaria épica, esperem trabar una apreciable quantitat de noms d'origen germanic, 
font de la poesía épica francesa que, sens dubte, va influir en tota la creació literaria dins de 
les llengües romaniques. 
2. Amb gran sorpresa constatem que Ja obra literaria més important del món 
caballeresc en llengua catalana presenta molt pocs noms. És ciar, els noms no procedeixen 
només de l'ambient cavalleresc. Pero no podem tenir en compte els noms deis personatges 
histories; per aixo, no ens interessa un pas com aquella virtuosa Júlia,filla de Július Cesar, que 
hagué a Pompeu, marit seu ( capt. 309)2, o un altre sobre !'emperador Justiniil, predecessor 
vostre ( capt. 452), o el registre dels vint-i-cinc cavallers del capt. 85 que té per títol Com fon 
institu'ida la fraternitat de l'ordre deis cavallers de la Gmrotera. Altres vegades hi ha 
personatges de Ja tradició grega-llatina, i també romanica (T!istany e !solda, la reina Ginebra 
e Lancalot, en el capt. 118), pero sempre com símbols de quelcom, de l'amor, no com 
persones de la novel.la. Quasi bé inexistents són els noms d'origen bíblic- cristfa: els sants 
Jordi i Pere són sempre sants, i Maria apareix només com Santa Egipcíaca (Proleg). 
Tirant lo Blanc és un lllbre de cavalleries. Martorell el va escriure entre els anys 1460 i 
1468;3 ésa dir, reflexa la llengua i l'ambient Jiterari de Ja segona meitat del segle XV, quan ja 
L'autor agraeix al gentil collega Jordi Canals Piñas la traducció al catala. Va ser al primer en donar classes de 
catala a Facultat de Filosoffa de Ljubljana, els anys 1987-8 i 1988-9. 
2 Toles les citacions procedeixen de l'edició de Martí de Riquer: Joanot Martorell i Martí de Galba, Tirant lo Blanc, 
Barcelona, Ariel, 1982 . 
3 Riquer,Ibi~, p. 80. 
107 
declina el món literari cavalleresc. Cerquem en l'ús deis noms propis una il.luminació sobre 
l'ambient cultural d'aquell temps. 
3. En conjunt, els personatges que es mouen en aquest llibre de cavalleries demostren 
una predilecció del autor en valer representar un personatge no amb el nom, sinó 
mitjan~ant les característiques d'índole geografica-social. Si l'heroi de l'obra literaria que 
estem examinant porta el nom en plena regla cavalleresca, val a dir amb un epítet, 4 aquest 
procediment és for~a rar i fins i tor no sempre sensa ironía; entre els cavallers de la 
Garrotera figuren també lo Comte de les Marches Negres, Misser Albert de Riusec, lo senyor 
de Escala Rompuda. 
La majaría deis personatges estan caracteritzats amb un element geografic: Lo gran reí 
de Canaria, lo reíd 'Anglate1Ta (cap t. 5), lo reí de Franqa ( capt. 99), lo reí de Sicaia ( capt. 100), 
mon germa lo duc de Messina (capt. 101), lo reí d'Egi,pte, lo reí de Capadocia, lo duc de 
Calabria, lo duc de Melfi, lo comte de Montoro, lo comte de Caserta ( ... ) e molts altres comtes e 
barons ( capt. 140), lo reí de la menor India, lo rei de la sobirana India ( capt. 239). 
Les poques vegades que es fa esment també del nom de baptisme creiem que es tracta 
d'una declaració quasi oficial, d'una carta o d'una missiva: jo Estefania de Macedonia, füla de 
il lustre prfncep Robert ( capt. 14 7); Nós, Frederic, perla immensa e divina majestat del sobiran 
Déu eterna~ Emperador de l'Imperi grec ( capt. 115). De l' estricte món cavalleresc apareix, a 
més de Tirant, només unRicard lo Venturós ( capt. 113). Tota la resta, cavallers o dignataris, 
prenen l' atribut en l'estat social o en el lloc de procedencia. Les dones no tenen tampoc 
tates noms de baptisme; en tot cas, pero, amb una freqüencia més gran que la deis homes. A 
més de la ja esmentada Estefania trobemDona Guiumar, füla del comte de Flandes i la bella 
Agnes ( capt. 7lb ), si bé ambdues, en el capt. 43, apereixen sense nom de baptisme: la filia del 
duc de Bem pres la Infanta del braq, e la füla del comte de Flandes li pres les Jaldes. 
Porten el nom la infanta Carmesilla, filia de !'emperador de ConstantiJioble ( capt. 117), 
així com tambéRicomana iFelip, infanta de Sicília i infant de Fran~a respectivament. Porta 
el nom de baptisme també Lionor, dama del gran Noble ( capt. 189). El nom haura estat 
escollit per tal de permetre Ja rima en els dos versos que segueixen: Enamorats, feu-li honor, 
puix de tates és la millar. 
4. D'aquestes breus observacions, cenyides a un sector molt lirnitat de la imatge 
lingüistica, gosem avan~ar amb malta prudencia una hipotesi: Tírant lo Blanc no és ja una 
novel.la cavalleresca, és més aviat una novel.la d'aventures, d'intrigues, erotica pel que fa 
alguns episodis i, de tota manera, no s'ha de cercar en ella l' expressió de les grans aspiracions 
de l;epica francesa. De manera contraria a la imatge de Ja lleialtat als principis religiosos i 
morals, al codi cavalleresc, a la imatge de l'abnegació i de la fermesa total enfront de 
l'adversitat en nom d'aquests principis característics deis protagonistes de les gestes 
4 Es del mateix Riquer /bid. pp. 734, l'observació que fa del sobrenom, que seria Blanc només per raons 
d'etimologia popular, mentre que en realitat derivaría de Valaclws o Ba/achus, essent valac Joan Hunyadi, un 
deis suposats models pera la figura de Tirant. 
108 
franceses, els personatges del Tzrant es preocupen poc de problemes d'interessos menys 
nobles, encara que dignes de tot respecte. La novel.la catalana és de tot punt independent 
de les chansons de geste. Narra uns altres esdeveniments. En el cap t. 11 O, per exemple, es diu 
que Felip, l'infant frances, en companyia de Tirant arriba a la cort de Sicília. La infanta 
Carmesina, la seva futura muller, intenta esbrinar les qualitats del seu caracter, com el 
potencial marit li sembla ignorant i a més mesquí i gasiu. I opina amb molt realisme que en 
tal cas preferiría ésser monja o muller de sabater que ha ver quest per marit, encara que Jos rei 
deFran<;a. 
L'heroi de la novel.la, Tirant lo Blanc, viu i actua entre dames, cavallers, ducs i barons, 
reis i emperadors, comtes i marquesas; pero la historia embullada de la novel.la sobresurt 
per les activitats i intervencions de tot un ventall de persones de valor desigual. 
Plaerdemavida -el nom que en substancia és un sobrenom significatiu-, donzella de la 
Princesa, actua amb un estil que s'apropa més aviat al món de la Celestina que no pas al de 
les corts principesques de les gestes franceses. Es adir, en !'epoca en que Martorell escriu la 
seva obra el món maravellós, cavallaresc i heroic, xopat d' ideals nacionals i religiosos, ja ha 
passat. L'ús deis noms propis en el Tirant són un petit testimoni del seu declinar. 
Povzetek 
OSEBNA IMENA V ROMANU TIRANT LO BLANC 
Katalonski viteski roman Tirant lo Blanc, najbr2 zadnji svoje zvrsti, postavlja na sceno 
celo mnoZ.ico oseb, vendar pa té, zacuda, z izjemo glavnega junaka, skoraj nikoli ne nosijo 
osebnih imen. Najveckrat so osebe iz (se vedno) viteskega sveta poimenovane po krajih, 
dezelah. Tudi sicer so junaki drugacni in drugacni so nagibi njihovega delovanja: 
nacionalno-religiozna daba, ki jo diha vsa evropska epska poezija, je ze presla. 
109